I A l'abisme immediat les grues esfondren retrats passats pel temps.  A la incertesa del futur, no li calen explosions que enfonsin esgl...

Fines capes esmaltades de cristalls concèntrics del meu jo. La campana de la torre de l'església envigorida. Laia Llobera i...

Que em doni forma la veu! Jo sóc l'esclava de la paraula. Carles Torner.  Viure després , 1998

I les algues del mar, grans arbres coronats lentament s'estremeixen devers les illes llunyanes on tot vent calla dins el silenci de...

III Sant Jordi, senyor meu, senyor meu i cavaller, armat amb una espasa i amb una d'or amb tot l'aire d'un àngel i l...

La senyora Sexton sortí a buscar els déus. Començà per mirar el cel a l'espera d'un angelot blanc de blau entrecuix. Ningú. Bu...