Com si de cop abolissin el fonoll de l'estiu, la raconada que cobegen ones agitadíssimes; cop si de cop prohibissin l'Óssa Menor, le...

Ara que et veig reflectida, allargada silueta, casa estreta i ocell negre de vol baix, en els bassals, vols dir que romandràs sense esvair-t...

Queda l'esguard, encara no serè, d'uns ulls color de mel. Queda el ressò del pas lleu que ha apartat de mi el teu cos esvelt. Queda ...

Quan l'ànima que brega trontolla defallida i l'esperança incerta per trist camí se'n va, l'estrella que assenyala els camins...

Carenes de la Mola i del Montsant, des d'on l'esguard ha reposat en la línia de l'horitzó llunyà. I la memòria ha em...

La llum plagiària de la lluna, la seva forma de brillar que és la ferida de la nit i epitafi sagnant del dia i dels ossos del sol sepulcre i...

es confonen els termes de la vida i la mort, s'anul·len diferències, predomina una joia prenyada de reserves. El paisatge s'estén al...

       Mon cor s'adona        del passerell que havia refilat tota l'estona; i amb tu en els ulls, no m'adonava d'ell.      ...

 En veritat us dic  que no es fa res en veritat sinó  per la paraula creadora de silenci.                                 Joan Vinyoli Com h...

Prop teu, infant, la nit de desembre constel·la el seu fred i tenebres baixes. Una fada d'argent et guarda de la por que mou l'única...

Aquest tren efectua parada a totes les estacions del seu recorregut aquest tren estirant-se per l'Horta per Morvedre i les Valls per la ...

AGOST, estiu esplendorós i càlid colors que sobten els ulls. I en aquesta cambra closa, ja sense enyor submergida en l'esguard que es pe...

                                                 A D. Carles Noia del tram, tens l'esguard en el llibre i el full s'irisa           ...

                                  A la mare Pel camí de la font, ben de matí entre esbarzers i campanetes blaves al teixit de l'aranya, ...

D'aquest rostre que em torna el mirall, desconec tots els trets menys l'esguard, testimoni del temps jovençà. Jo soc jo, com ho era ...

Cirera d'arboç,      fruita bosquetana, rústega de pell,      color de magrana... Entre romanins,      boixos i argelaga i rour...

Amor, perquè sabem els nostres anys sé que algun jorn caldrà donar la terra. Val més saber trobar el començament, car és tostemps refugi...

Em mires i somrius infant petit i em dones la gaubança reeixida del teu encant exquisit amb un esguard sublim que dolç em crida. ...

Qui rellegeix Drummond és sempre un altre. Mateixos ulls que guanyen, cada cop lents millors, o és l'esguard que mira per nou angle. ...

Oh valentia funeral del setge, bandera que esparraca el foraster! En terra jau, nafrat, el banderer; la mort arriba que el seu mal li met...