Vint-i-set sastres se'n van contra un cargol, en corrua: el més valent no té cor ni de tocar-li la cua. Quan el cargol els ha vist, ja t...

les primeres hores de la matinada són esplèndides per la pluja la plenitud de la pluja al cor de la nit el cor de la nit i els galions de la...

Feliç qui sap desitjar un cos amb l'ànsia que t'ofreno. Feliç qui sap escriure sempre -i seduir en escriure'l- com al pri...

Sempre enfeinades en el que anomenaven la cara pràctica de la vida (Plató es feia càrrec de la teoria), fins a mig colze en els mobles, ...

Lentes alzines, maternals figueres, pollancres cristal·lins, dring de font viva, esclarissades ombres de l'oliva, armat esvalot mut d...

Riu amunt on la roca senyoreja els designis del temps, pedra que bull sota el pes de la neu, pedra que apunta al cor de la nit, que s...

El tren anava ple i sols quedava el goig de mirar per la finestra. Camps de la Segarra amb l'or del blat espetegant sota el so...

Duc gravats al front joncs, anemones, pinsans, caragols de mar desperts, espígol, una barca verda, branques de cirer i neu fosa construi...

Ara que tots dormen he vingut a veure’t. Et deixo la confiança dels astres i la terra, l’essència de la vida: un viu corrent sangu...

La teva carn nua, caminal del goig! A la nit, trobàvem la lluna als llençols, i un manat d'espígol, al pentinador. Alenada tèbia, ...