No vull minuts, ni mesos, ni tan sols demano anys. En tinc prou amb una eternitat que em deixi empremta en el buit de la mà, l'...

L'hivern clos perdia espai. Se'ns han fixat estàtics els instants, callats. Cap còdol no sentim, no es despulla tardà el matí de...

Tremolo en llocs diferents en nombre i pes i mesura. Prop de tu em sento més viu al teu país i defora. El temps se'm nua al volta...

Si algun dia trobem la fórmula màgica que ens permet viure amb harmonia, caldrà estudiar els tipus d'isomeria de les hores: la...

Quan el rossinyol es lleva,  l'alosa se'n va a dormir;  ell, de nit, canta a la lluna;   ella, al sol, de bon matí.  Les cançon...

No pot ser que no tingui sentit el nostre temps, dins l'espai i les forces mòbils de l'univers, on rebem fugaçment llum de la con...

En qualsevol ciutat boirosa que tingui museu d'art grec antic, ai, Antínous, les mans desmesurades i els ulls ensinistrats per cops...

L'ona còsmica i màgica va reorganitzar aquelles fulles mortes que eren carbó. Concentrant el carboni, va sorgir un grafit que di...

Ens guarnirem un pis                     on l'alegria hi balli, ben amunt del soroll                     i el tràfec del carrer; qu...

Amb qualsevol pretext, amb qualsevol fàcil pretext i amb mots de cada dia, per preservar l'embruix i la tendresa de cada mot i ennob...

del cel, el núvol. de la paraula, els silencis. de les aigües, el riu. de la mar, l'escuma. dels carrers, la pluja. de l'amor...

Els poemes són els nostres fills, aquells fills privilegiats destinats a sobreviure'ns. És per aquesta raó que els hem d'allibera...

Wabi-Sabi -diu el cronista d'aquest concepte japonès- és la bellesa de les coses imperfectes, mudables i per completar. I afegeix q...

Estalviar maons o mots és la jugada més noble i austera del constructor i del versificador. Aquell, component la casa, aquest, edifica...

En Tzac era pobre, pobríssim. Però volia millorar la seva sort, volia aprendre, progressar. Un dia va decidir d'estudiar a sol i sere...

Jo no sé, de tu a mi, si hi cabria l'enuig... És tan ple aquest espai de joiosa esperança, que no hi troba camí el bell somni que ...

Els habitants del poble de vidre no necessiten cap biblioteca; saben trobar en l'espai, gravat per l'eternitat, tot el que ha pass...