EL QUE HAURIA VIST EN UN ALTRE espai. Temps endins. Ve a ser una pregunta indefinida. De múltiples respostes. Ben cert que m'haurien tra...

No has nascut per estimar, no ho creguis: tu has nascut per viure i fer camí, per ocupar uns instants, alguns espais, i sentir el fre...

Mesurar l'horitzó                             amb mirada serena damunt la molsa dorment contemplar la inanitat de l'espai on habitav...

La terra, el nucli, el mar, l'esfinx de Keops voltada de sorra, molla, mamella, medul·la, dona, femella, mare, frèvola i espantada, temu...

Es recullen amb les mans, es guarden amb la mirada, minúsculs grans de sorra. Les atrapem amb la llum, enlluenten la foscor efímeres com les...

Escriure: misericòrdia en la distància que mantenim, poètica de l'espai . Teresa Pascual. València nord . 2014 Nota sobre l'autora: ...

A la mesura de les teues coses he disposat la casa, les parets, el color de taronja de la cuina, el pilar cara-vista del saló. He obert les ...

Hi ha un altre espai possible, una dimensió on tot passa igual, però a l'inrevés. Hi és, aquí, en aquest poema, mentre lligues els ...

No passa res, no passa res. Els camins no porten enlloc però no és greu, tampoc en sabem res del desert i bé que hi anem i el fotografiem i ...

En cada camp, al fons, sempre una casa; en cada casa, un arbre de morera; en la morera, un plec en la memòria; al mig de la memòria, un cuc ...

Acord a primera hora del matí. La poma de la nit corre cap a la poma del dia entre les dents de l'espai. Miro la formació dels núvols. L...

El temps n'ha fet paràbola, de l'olor de llimbs. A l'arena, paper verjurat, s'inscriuen cal·ligrafies secretes, paraules enf...

 Als barcelonins ens encanten les festes i Barcelona, com a bona ciutat mediterrània que és, en té una rica tradició que es va desplegant al...

Poca cosa, res que allunyi la temença de perdre l'espai és concedit a l'ànima errant Però potser, més lleugera, incerta mentre va du...

El fred ens fa més íntims i vulnerables. Som antigues ferides a la intempèrie d'uns dies que caminen amb peus petits pels pendents fràgi...

               A la memòria del poeta Joan Vergés El vers i el cant es fan per viure i respirar ーtemps aturat i un immens espantー totes les ...

Al fons del pati, a la casa dels avis, vora el pou, ran de la finestra, cada estiu les flors envaeixen l'espai, perfumen els ulls, la pe...

Replegat en la pols com una fusta vella, l'ocell que vola sol bat fortament les ales: per què el seu cant degut és un filet de sang i l...

Hem de ser com Pessoa plurals i bilingües arribar si és que en té el serhumà al fons de l'ànima Sense més heretat patrimoni o pervindre ...

Saltant turons, solcant cingleres, quan fa la recta o als revolts, com una cinta, el camí serpenteja i avança i no s'atura enlloc. Segui...