Heu-me aquí, asseguda sota un arbre, a la vora d'un riu, en un matí assolellat. És un fet ben sotil i no passarà pas a la història. No é...

El sol és una estrella de petita grandesa. L'ombra de la terra no troba suport en l'espai i s'estira encara. Les illes ...

Desembre, fina ventada esbandidora d'enguany; cada clavell de l'anyada ha anat perdent el company. El cor ha tancat la...

Com, en definitiva, entendre aquella concretesa del moment des d'altres codis d'interpretació que ens permetin reflexionar sobre ...

... no com un rei, sinó com un actor, es posa una clàmide fosca en comptes de la teatral que portava, i s'esmuny sense que el repari nin...

l'espectacle pautava les parets com una vida en quatre temps, obriu la música. la finestra és el fred, la companyia d'un vent co...