32. «Esperança» és aquella cosa amb plomes - / Que es posa a l'ànima - / I canta la melodia sense paraules - / I no s'atu...

              (Tannkas) Per tot arreu cauen les campanades. Criden la por perquè freni les ments i no puguin pensar. La llum s'amaga, la...

Damunt de l'aigua un crit es desfigura: pont d'esperança. De: Primavera Jordi Sala. L'instant obert .  2015 Prò...

La rosa vermella no és per a mi. Sant Jordi em durà molt més que una rosa: Records d'un amor,              d'un temps,              ...

      Abril, abril,       abril gentil;       abril, abril,       que vals per mil! La larva s'ha deixondat i `l cuc torna papallona; l...

Si em diguéssiu, avui mateix: -Desarrela't del llot impur, vine amb nosaltres, creix, solca camins d'atzur, deshumanitza...

Goig, plaer llum, esperança, il·lusió, inquietud; cel daurat, joia preuada... Això és la Joventut! La vivim quasi tots sempre ansiosos d...

Un gram de poesia, una unça de tendresa, un petricó d'entusiasme, una terça de solidaritat, una mesura d'il·lusió    i un pessic d...

Del desig albergat en corona la falta, ja només pot parlar en la seva llengua, mira com retinc, mira com endreço, la voluntat capciosa que e...

Aprofitem la joia d'un altre naixement per reforçar l'amor que ens uneix uns i altres. Per poder ser feliços només cal estimar. No p...

Quan Nadal truca a la porta en la pausa de cada any és hora de passar comptes. Deslliurem-nos de l'afany que ens empeny i neguiteja i gi...

No hi ha cap país on les cases no hagin acollit les nafres dels càntics i l'esperança dels esgarriats. Cap estrella no ha vist ...

Castelló, vila major, «tot són jutges i notaris». Sis turons i un per floró, comptes, serfs i feudataris. Places, voltes, porxos, fonts; con...

Tot ha tornat a port. La nit vessa a les mans murmuris d'aigua. El globus és un mai immens i un iceberg a la deriva. La bellesa ...

              Un carrer sense fi, amb quin pas l'emprendria? Em doldria no aturar-me en cap portal, ni veure mai quin destí m'espera...

Estimar la terra i amb ella tot allò que l'anomena. Defensar-la i, si cal, lluitar-la amb la força dels que ja no hi són i l'esperan...

A la taula hi érem tots, però la casa estava buida, només s'escoltava el ning-ning de les culleres picant els plats quan es sumi...

Quan l'ànima que brega trontolla defallida i l'esperança incerta per trist camí se'n va, l'estrella que assenyala els camins...

Al trenc de l'alba i quan el sol es pon en nues platges o darrere els alts cims cantaré l'esperança. Mercè Macip i Gich. Petits poem...

llit d'un riu que fou i ara és còdol atrinxerat d'un entretemps incert i precari ara torneu, obreres del dir, insuflant-me una melod...