Quan els enamorats es parlen entre l'arbreda i enmig dels mil carrers infeliços, quan abracen l'heura com si fos una cançó, quan tro...

Si cada gota caiguda del cel fos una grana, l'ocell cantaria de goig, mes, ara, calla, perquè els núvols ho deixen tot xop i ell passa g...

Verd bressat amb escorça sobre el camp itinerant del teu xiprer que et fa de riba. -teu en l'oneig- que et fa d'espiga de casalot i ...

amor senzill d'estam que d'espigues se t'envesca amor de cim alat per trobar-nos a les mans amor de terra enllà riba estrany...

Amaga les teves mans primavera dels morts fetillera d'urnes i de jaços mandrosa amant de torpors i de somnis. Entre els sons es distinge...

Pel Juny, la falç al puny; pel Juny, l'espiga a terra; pel Juny, tota la terra rient al sol de Juny. Pel Juny, les riallades repl...

Amiga Tramuntana, tu que em portes de l'Empordà la veu de les sirenes i la veu del pastor de les estrofes, i arribes perfumada de les vi...

Salta la balda i no en va trena vida a camp ras d'illa. Que l'ala avida entre les nits i els dies deveses vives. Trenen les ales rem...

Jo som només un gra perdut dins l'era. No sé el que vol de mi aquesta blavor ni el que vol de l'ocell que té el color verd de la...

Vam collir junts unes espigues, però no en férem cap pa. I per unes perles fulgurants al fons del mar, ens hi vam capbussar, però sens...

Un gavot temorenc aixeca el vol, travessa esllavissat l'ampla vessana, trencant l'alè del vent fa un giravolt; mou els sembrats ...

La galerna i el llamp, el torb i la tempesta, sobre l'ample terrer l'han combatut a ras. ―La flor de l'esperança, minúscula i...

Obro els ulls. És de dia. en el camp l'aire mou les espigues. Obro els ulls. És de dia. Des del cel veu el mar la gavina. O...

La terra ferma sota el cel reposa compacta en ella mateixa. De tant en tant tira enlaire una alosa (no com la mar que es regira i es ...

El ple il·luminat perdura. Gra sobre gra, s'enfila l'espiga diligent cap a la partió muda. Encara el diví, errívol, de t...

Un escriu i riu, i plora, i es relaxa. (Fragment) Jesús M. Tibau, V Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar , 2014

    A Isabel, intemporalment   La meua casa és la casa de la música La música sosté tot el seu firmament És la rosa i l'espiga i en...

Vermell, només el crit sonava gerd de la corol·la, plàtera de l'aire rebullit d'aquesta tarda àptera. Calitges sobre el llun...

Com en convivis d'èpoques antigues, eren el pa i el vi de veritat. I, al costat del raïm i les espigues, relluïa la flor de l'ami...

A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment. Homenatge a Salvat-Papasseit Ara digueu: "La ginesta floreix, arreu als camps hi ha verm...