Amb bast pinzell, bàrbar pintor d'un geni el quadre va ennegrir, i damunt d'ell sense raó deixà el seu propi traç il·lícit. El temps...

Aquell arbre solitari abandonat enmig del camp, suportant el fred, proclamant als quatre vents la seva fortalesa, arrelant-se coratjós, emer...

Quin dia tan fred! El sol ha deixat tot el seu ardor al si de la terra que el té enamorat. Una gran fillada d'ells dos naixerà. ...

Saber de cor el silenci diamant i/o espill el silenci enllà del blanc. Saber el seu pes el seu signe ㅡhabitar la seva estrella     ...

Els grans corsers de Foibos travessen les sagrades blavors i junts renillen amb vigorós anhel; la terra s'enlluerna de la claror de...

Amb immortal esplendor  viuen en tu les coses, poesia. Te m'has fet transparent i et miro travessant-te. Narcís Comadira,  dins ...