Cau la nit i tot sembla foscor. Però, de sobte, una espurna i a l'horitzó de llevant esclata una llum diminuta, ínfima, gairebé insignif...

La vida és l'única manera de cobrir-se de fulles, agafar aire a la sorra, elevar-se amb les ales; ser un gos, o acariciar-ne la càlida p...

No s'aturen les aigües a emmirallar-me el rostre. Millor, que no s'enduguin la meva imatge al mar. M'agrada mirar el curs de l...

Un àngel que muntava en bicicleta -les rodes eren quatre sols en flames- pujant tranquil·lament per la sendera vaig veure un dia, de...

No oblidis aquest recer  de compassada clepsidra, jardí assaonat, fidel reialme. Deixa que fora        xisclin les gralles, es mossegu...

Aquesta llum que sento envair el meu pit quan et veig, ¿no deu ser una espurna de la llum creada el primer dia, d'aquella llum tan ...

Jo no soc jo, soc l'altre. En mil bocins m'esberlo per endinsar-me dins teu. Jo no soc jo, de mi ja no en queda res sinó una e...

La poesia plana sobre  la vida fulgors d'altres mons t'esclata als ulls també estrelles d'aigua eixugades a la cala de la...

I el vent deixava dintre la rosella granets de blat com espurnes de sol —només per dir com és la boca d'Ella: com la neu rosa als ...