Cor meu, que dins del pit estàs tan arraulit covant records i penes, eixampla't tot seguit purgant-te de neguit, que ve la Primavera. Ei...

L'estació es fa més fosca quan s'encenen rectangles de llana i de mimosa. Els vagons de la nit gemeguen als extrems de l'orella ...

Quan el tren s'aturi, va dir la dona, has d'entrar-hi. ¿Però com sabré, va preguntar la nena, si és el tren correcte? Serà el tren c...

Pronom que termejaves amb el llit i la taula i unes claus, i llençols, i paraules com casa. I formaves un món amb tovalles i tasses, i dies,...

Un any sense estacions va arrencar amb violència los brots i les arrels. Jardinera furtiva, lentament, sense quasi advertir-ho, va entrar pe...

Arriben. Arriben poemes durant aquest incert, sofert estiu. Sempre, cada matí n'escric un parell; jo, sorprès del seu i del meu naixemen...

Primavera blava sota un ametller, curullades branques de flors de paper. Un sol de rialles i nens al carrer, amb la fruita dolça serrada a l...

    La passió no és tant una emoció com un destí.                                                Jeanette Winterson la passió és un instant ...

hi ha els comiats i els adeus com un vol de papallones grises. hi ha els solitaris enmig de la gernació i els porucs en busca de recer. hi h...

Aquest tren efectua parada a totes les estacions del seu recorregut aquest tren estirant-se per l'Horta per Morvedre i les Valls per la ...

T'he vist com sempre a l'estació, somriure net; avui de nou Esperes un tren misteriós que ve de lluny, si és que va enlloc Tothom et...

Hi ha dies que estàs a l'afeli del sol de la il·lusió, que l'hivern se't fa més dur i les preocupacions han canviat l'el·líp...

he passejat per aquest bladar, una i altra vegada. hi he buscat l'encontre del camp amb el límit del cel, però la línia fosa se m...

Pobres els pobles que només en coneixen una, el gel perpetu o la selva. D'altres han de fer la viu-viu amb dues, l'època de pluge...

Quina estació de més categoria. Sentiu què diuen per megafonia? «surt de la via número deu ràpid amb destinació a Totarreu». Educada co...

Dèiem que el món començava quan començavem nosaltres. Ignoràvem cap més pòsit: veníem de la nuesa. Ara sabem que hem poblat un paisatge...

Que els ulls perllonguin l'espai en marxa que ets -maresme, abisme, mar... I que, després del teu viatge, sols desitgis el gust...

Blavegen els estanys. En llur suau estesa                     el cel s'emmirallà. Per sempre més hi és. Oh càndida nuesa!      ...

D’ametlles tendres, ginesta de tintorers i fresquíssima mel. Batre d’espigues, nues feixes ratllades, roges magranes. Gotes maragda...