Ha tornat, el xut al meu ampit. En redó ens mirem a manera de compenetració. És el mateix que a l'encalç de l'oreneta fueteja el ful...

Flameja al sol ponent l'estol de veles en el llunyà confí del cel i l'aigua. La mar, inquieta, com un pit sospira en la platja r...

On és, el pur coneixement, la lliure gràcia del vol? Sota el cel vast de juliol, l'ànima un altre Món pressent. Cristall de l...