I em veig ara tota estranya i no em conec.                                GERTRUD KOLMAR Des del lloc més remot, l'estímul incessant d...

Als arbres del sud hi ha una fruita estranya, sang a les fulles i sang a les arrels, cossos negres es gronxen a la brisa del sud, una fruita...

Es fa estrany el fred, després d'un hivern en què pràcticament no n'ha fet. L'aire em porta tothora els cabells a la cara. Fu...

En plena recuperació em sento estranya dins el meu jo. Però quan estic damunt la fi del món, em fas un petó al front, i per un insta...

el perfil de les muntanyes paper encolat la neu-escuma que tot ho cobreix el confetti xiulen rars vents a fora del cel pengen cordes i...

La poesia és una cosa ben estranya, per alguna raó no es deixa enterrar viva i ressuscita, fins i tot malgrat els esforços d'un apare...