Com una cinta d'aigua que travessa l'obaga verda sospirant tot just i és tota adeus en el penyal adust i en el pendís enganyad...

S'enarbora davant la imatge especular, la dramatització d'abandonar la cura, la resistència de la tensió travessada per aquel...

                                     A Edvard Grieg L'aigua adormida vol ser el cos del temps, la pell d'aquelles hores lentes, dol...

Al sac dels anys que fugen, or entre tanta desferra, marxen estima i tendresa. L'estima em folrava l'esguard, el meu esguard en...

I dia rere dia es va guanyant a pols un grau d'humanitat Amb aquesta bella i breu evocació d'una Trieste aturada en el temps ...