Fruita presonera de parets de plàstic, germina de somnis de paper guillotinats. Guaret de suor i violència. Quan el vermell culpable corri p...

He trencat amb el passat, he desat llibres i pensaments. Ja no existeixen i han estat matèria: la percepció de l'ego. A les lleixes hi r...

Invocaré l'asfalt de l'ombra, les dents que com les pedres es podreixen, els nombres cabalístics de la pell vençuda, els morts ressu...

Ha aterrat un colibrí al pensament Dins seu hi jeu un niu de constel·lacions. Jo voldria ser fusta d'altar o cera calenta. Però seré oce...

No reneguis tant. Deixa`t de queixes. Crea. Crea. Crea. Insisteix. Reinsisteix. Rendir-se no és una opció. Existir i escriure són el mateix:...

Ara existim: quan jo escric això i tu em llegeixes. Abans jo no hi era. Després tu partiràs. Tu i jo sols podem coincidir aquí en aquest ins...

He mudat el silenci de notes blanques, bemolls i algun do-re-mi afònic i desafinat. Ara, el silenci fa mímica. Va vestit de fuster, amb les ...

Et sé la veu quan parles amb les fulles. Et sé la carn quan t'estripa l'hàbit la cua d'un bou. Et sé el glatit quan peles alls p...

Veuré créixer els meus fills tant temps com la vida em deixi. La lluentor dels ulls travessarà l'instant per seguir-los estimant en cada...

Quan bullo un xic d'arròs o rego les begònies el que existeix es bada en l'acció més senzilla. Tot és planer: el roure, el bruc, el ...

Plovia a Khartum: desapareixia en fang la ciutat i la silueta del teu cos sota la pluja. Vam abraçar-nos com si fóssim l'aigua dels dies...

 Aquest vers és el present. El vers que heu llegit ja és el passat. ーja ha quedat enrere després de la lecturaー. La resta del poema és el fu...

Si no sabíem el que és, i el que no és; si només ateníem certs motius i certs colors; si les arrels de l'existir es trobaven en una altr...

Alguna gent fugint d'alguna gent. En algun país sota el sol i alguns núvols. Ho deixen enrere tot, algun seu tot, camps sembrats, gossos...

Vencent els colors arriba, amb llet s'estels, blanc oblit, l'aigua negra de la nit, ampla, per rius sense riba. Vers quin passat pen...

Abatuts els jardins pel primer vent d'hivern, recullo la llavor del coleus, morat i marfil, que tot l'estiu us ha fet alçar els ulls...

Alba tan feixuga de pas tan lent                        trencar                       poc a poc                       la closca     ...

Les armes valdran quasi el mateix que els soldats. Els productes valdran quasi el mateix que els obrers. Les pastilles de vitamines, els ...

Què seria la vida sense la presència alegre dels geranis o les flors minúscules, els petits estels de l'esparraguera, el rosa càl...

                    On eres tu quan vaig crear la Terra?                                                     Targum de Job               ...