Plou defora dels clapers on s'oculta la paüra i sents com l'aigua es detura pels ampits i cau, res més. Dura la son dels carrers si ...

Hort de les dàlies! Quan reprenem el pur diàleg amb l'alba, íntima i oculta, de nostre jo? Quan tornarem al clos original, intacte, al t...

I he restat al port amagat d'una illa. Quin deler més gran les roques florides, les veles de calç, el cel de falcies. Ah!, tenir...

Són diverses les remors que m'arriben sempre tènues. Les famílies al fons es restauren sense bregues, parlen, miren al racó. Les f...