No són veus celestials, que de lluny endins ens parlen. Són veus estimades. Veus de dins, veus distants, veus que diuen un camí que ningú no...

Carregueu-me bé la pila que he de fer molta claror, asseguda en branquilló, que és cosa que molt s'estila. Ja ve la fosca, i, tot d'...

En l'hora baixa els meus xiprers s'esborren cap a la fosca. El fanal groc serà un dels records del dia.              Montor...

Mirant la resplendor de la mar veuràs l'estel que al mig                  dels teus ulls                                      ...

D'aquest balcó al d'enfront, distància entre dos ulls -capvespre a la tardor-, grocs i vermells hi cruixen. Quin gust de pastetes...

Trenca'm l'alba a punta de somriure, i desgrana hores de carrers amples i llambordes brillants, inaugurades per un sol de matí, qu...

Ermita de Santa Anna Amb blaus brevíssims reconcilia lenta saó de segles. Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre.  1998