Oh, solitud, més que calmada, tensa; no buida, ni farcida de silencis, sinó xopa d'amor i de recances!             Illa mare...

Silenci és el mot que més sobreviu en els teus versos... Evoques una manera de respirar sense fer fressa. La veu s'escola pou avall amb...

Morir-se deu ser semblant a prendre's unes canyes al Tocs de Llançà. La brisa nocturna s'amara a la teva camisa, els astres t'em...

Asseguda a la barana miro el mar confondre's a l'horitzó allà on el far retalla un cel de nacre, on els velers es perden, on els meu...

Sèiem al balcó i ens ho dèiem: mira el far de Salou, i més enllà el de Buda. Cap al nord, a la Torre, també, n'hi havia. Els volíem de p...

Somiava un món tan foll que un ratolí m'ajudava a navegar per la taula: soc mariner de pantalla, l'ordinador és el moll, i el...

Amb tres monedes de fantasia podem comprar-nos un poni ros, lleuger com l'aire, valent i dòcil, prou fort, que ens pugui portar a to...

s'esborra el sol rere els núvols, en queda prenyat el cel, s'encén el far. i el far comença a estirar la lluna, gairebé al ple....

Roser Capdevila J.V. Foix                     Dins:      Viatge poètic per Catalunya , 2014

Gràcies per ser un pont creuant l'abisme. Per ser vent fresc quan fa calor. Per ser un estel en la nit fosca. Gràcies per fer ...

Mirant la resplendor de la mar veuràs l'estel que al mig                  dels teus ulls                                      ...

Que en terra ferma es desvetlle la garsa; que l'acotxe el xiprer. Que s'estavelle, corglaçada, la lluna. Que siguen els fars ...

Flama deguda a l'aire que compta cada espera. Arran d'embocadura, abelles mortes, còdols colgats i un far meditatiu, algunes c...

13 Torno a emprendre amb Telèmac el més bell dels viatges. 25 O aquests velams de Klee. Quin consol en el blau! 52 Les xarxes a l...

Que fabulitza la mar abissada I l'ona negra i alta, i de la irada Ficció en negre i blanc de la natura Tempestosa i cruel, feia pa...

Dits exigents del vent que cullen la sorra blava. Dins la cistella daurada nia el silenci bullent. La serp soterrada espera les temp...

El dia que vas néixer, els obrers de la felicitat s'escalfaven les mans davant del foc encès amb el llumí de la teva vida. Nit rere n...

He vist carrancs que volen cap arrere i dos ulls que són peixos quan em parlen d'amor. I tu, jugant a llançar pedres que s'en...