El temps és un perjuri encès, balança amb ors i grans deixies on l'alba es fon i dicta el pes de tanta mort i vida tanta. Rom...

Fer camí per la natura poètica . Un moment dolorós consciència de l'emoció errades en la  percepció? instants...  transformadors. respir...

a l'alba   ocupar el seient del pilot agafar el volant amb les dues mans i venir cap a tu   i de seguida adonar-me que no faig ...

Vens de lluny. El temps et pesa. Passa avant i fes camí, que la vellesa no es desa. Qui la té, l'ha de lluir. Ramon Cabanas i Antich. El...

Estimo els nens: ells saben l'instant que ens lacera i veuen les formes de cada univers amagat en els dits, en el gest i en el plor. ...

Com el sol de primera hora a l'estiu que calladament entra per la finestra per tocar amb dits amorosos fins les coses més petites d...