No vella del tot tanmateix prou vella per comprendre la humiliació d'un llenguatge que, des de les fulles, volia que s'es...

         («Cap a les deus», Les hores retrobades ) Anar per la vida amb equipatge precari. La remor de l'aigua de la font, una flor al t...

És com si no sabéssim si en els troncs hi hagués fusta anellada o tan sols buit. Fer-se gran no és saber quin bosc és fals, distingir ...

M'han trucat al matí, m'han dit: -Hola, com va tot? -El meu fill, a l'escola, i la dona, a la feina. Jo duc bata; a veure si alg...

Viure és créixer, és fer-se gran, és avançar malgrat les pors... i no deixar mai de confiar. Creixen els nens, les flors, els arbres, la llu...

I aleshores nosaltres pobres cadells esporuguits que estimàvem l'estiu que creixíem al pati de la nit i nedàvem en l'abundància del ...

Esperàvem els Reis amb els fanals encesos d'una efímera innocència. Cuques de llum al bell mig de l'hivern que l'emoció infa...