Quan ve Nadal fem el pessebre amb rius, muntanyes de colors, el caganer, l'estrella, l'àngel, el nen, la mare i els pastors, cantem ...

Campanar i cimbori; cúpula: no fan mai festa.           Tarda de diumenge           Figueres           11-11-90 Pere Prada. Empordà, mite o ...

No tot és festa. Per Nadal també es plora. Atenuem-ho: fem que la pau perduri i l'amor ens uneixi.                               2006 De...

Espitllant el blau del cel i el volt alt de la gavina la piscina cristal·lina posa al clos fresquívol tel. Raja la font subtilment entre mur...

El dia, m'alegren els colors, quan estic trista o enfadada em fan posar de bon humor i em sento més estimada. M'agrada anar a passej...

Abans que el gran compàs no em paralitzi amb la geometria de la mort no em despulleu. No em despulleu del temps ni d'aquells mots que, f...

Alguna nit ─que l'endemà fos festa podríem asseure'ns, tu i jo, a taula, i deixar-hi el feix de noses que ocultem. Embrancar-nos...

                                      A Josep Palau i Fabre No tanquem les farmàcies. Molts pocs són els qui venen a cercar-hi remeis ...

Sense crueltat, no hi ha cap festa.                       Friedrich Nietzsche No és gens fàcil morir. Matar sí és fàcil. I més fàcil ...

Retalls de cartolines,           llapis de tots els colors                      i també retoladors.                      Paper de seda...

Del cim de les muntanyes on me trob davalla al mar un bon desig de festa. Tot està mut i immòbil aquí dalt i és tota inquietud la mar bru...

Temps era, bells arbres, temps era que em dúieu en festa devora la llar, oh honor de la Rambla, l'antiga riera de totes les viles qu...

    A Isabel, intemporalment   La meua casa és la casa de la música La música sosté tot el seu firmament És la rosa i l'espiga i en...

També soc nàufrag entremig de festes i la paraula em dona tanta feina que ja no reconec dies de festes quan la ment els vol tots per a la...

He embastat amb fils de molsa les boles de colors al volt de la casa. La tendresa florida en la vostra mirada daura l'enrenou de la ...

A la petita vila, sona el mormol de l'aigua, que recalca, amb bombolles, l'indefinit encant de les hores perdudes. Llambordes ...

I caigué la paraula de pedra Sobre el meu pit encara vivent. Ho confesso: hi estava preparada I prou que m’hi avesaré. Avui tinc tanta...