Clar gener, ametller, boira fina. És la neu, amb pas lleu, que empolsina tendre blanc, cada branc de flor rosa. En la llum, tènue fum es rep...

Els cants d'ocells, d'un branc a l'altre apariats, assagen una viva sonatina Els cants d'ocells són molts i variats al mes d...

                          A Josep Pijoan Oh la delícia de les oliveres, movent-se lleus en un silenci clar quan se fonen calitges volanderes...

La claror verda de la tarda m'atura al límit del neguit com una música de flauta per les agulles dels sentits. La ratlla fina de les not...

                                          A Lluís Solà Les ales de l'agró, fines i sinuoses, planen tranquil·les sobre l'aigu...

Amb la grisor d'aquest cel la plata de l'olivera deu semblar toc d'uns pinzells d'una fina transparència. Una mar de p...

Epitalami: finament tot es daura del sol d'octubre. Voldria que les hores per sempre et fossin dolces. Rosa Leveroni. Obra poètic...

      (Jardí de presbiteri a Nuremberg) Un núvol blanc pel cel camina i l'últim raig del sol ponent pinta la poma i f...

Tot és senzill, diàfan , encara que no ho sembli. Un carbassó, per exemple. És ben elemental, i ens prodiga sabers: la muda dansa dels...

La poesia és amistat quan sap acaronar  amb ritme asserenat. Guarda’t del sol sufocant dels malabaristes, i, en esp...