«Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat,         la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases,      ...

Reivindico el dret al silenci per escoltar les més senzilles veus d'aquest planeta en el que visc immersa. Com, si no, podria el vent pa...

Quan somrius, de sobte, es produeix el gran misteri, s'obren, de bat a bat, els finestrals del temple de la plenitud, i és només ll...

En Josep Vallverdú i Aixalà el veiem fonamentalment com un perenne pedagog, com un mestre que té l'aula sense porta, amb uns grans f...

Fora deixo la bossa dels retrets, dels vells enyors, de les angoixes, i ensems de totes les inquietuds. Tot ho deixo al cancell perquè ...