Breu, com un instant, sorgires. I sense saber com, en ocell transformat volares damunt les teules de casa meva. Jugares un moment, sostingut...

            A Mercè Mallarach en els seus 90 anys Per què has vingut a trucar la finestra, oh màquina dels meus somnis d'infant! Per què...

Quan l'última que escric és la paraula més dolça que sabia a frec de cossos, s'allarga la ciutat com una dansa d'aurores per fin...

el meu rostre a la finestra travessa horta i vagons mentre vaig envellint andanes del destí sense angoixa ni feres neta          purga absol...

Tarda de cap d'any ni una ànima als carrers. Només alguna cosa grisa i vella d'any nou. Tremolen de fred les cantonades, l...

Entra en el joc ja vell del laberint on tants de cors humans cerquen sortida, i escolta els esgarips de por per la incertesa. Tu pots encara...

Un ver poema és sempre una finestra oberta al món per veure horitzons més amples. Francesc Manunta, dins, Llum a les golfes : una antologia ...

Ha tornat, el xut al meu ampit. En redó ens mirem a manera de compenetració. És el mateix que a l'encalç de l'oreneta fueteja el ful...

Una tassa mig buida, el llit desfet, un llibre obert damunt el comodí. Les finestres enlairen draps d'adeu. El vent tanca les cambres de...

Blanquíssimes parets caminen entre passos, m'endinso en els carrers, premo la mà dels murs, als carrerons estrets eixamplo els braços i ...

Un barri. Al capvespre. Les coses es preparen per passar sense que les vegem. Estrelles i papallons nocturns. I peles que es decanten de la ...

Passa, vent, cosa sinistra, qui et pogués mai deturar! Tota la casa em fa trista el teu malastruc xiular. M'enfolleixes les colomes allà...

Amb un repicar de portes i finestres, la tempesta es fa sentir com uns militars colpistes. Després, vindrà la calma i el seny. Però, si el p...

Al fons del pati, a la casa dels avis, vora el pou, ran de la finestra, cada estiu les flors envaeixen l'espai, perfumen els ulls, la pe...

Cau la pluja sobre els camps i sobre la fulla nova de la primera alzina del bosc, i truca a la finestra de la cambra dels nens adormits amb ...

D'aquesta finestra surt la meva Via sacra, de vint anys ençà cada dia torna a sortir, carretera que no va a Gènova ni a Brindisi, canvia...

El matí quiet al blau de la finestra: foc i aus anant-se'n. I ara de nou, drings de llavor antiga de fa cent arbres. Aquest dir estè...

              De: La casa que vull de Salvat-Papasseit a la meva casa. La casa que vull que tingui finestres i tingui un balcó, portic...

Crec en el captaire que era jo mateix, fa segles, i en el germà bessó d'una mirada oracular. Dona'm la mà: tremolo. I envelleixo com...

Torna la llum. Tots els motors de la casa comencen el tràfec. Mou el peó de la torre i no esperes saluts. Mira sempre endavant: ara te...