A D. Carles Noia del tram, tens l'esguard en el llibre i el full s'irisa           ...

Fines capes esmaltades de cristalls concèntrics del meu jo. La campana de la torre de l'església envigorida. Laia Llobera i...

El meu país és llarg i prim com un vent fi de primavera. Quan ix el sol és una flor, que, tota d'or, a espai desperta entre la ...

Tan nou, tan alt, tan fi és el sentiment de l'encís que es desvetlla adesiara, que no sabríem dir si aquest moment és terra, temps i...

Al bon tou d'un coixinet, cama fina, flor rodona, s'hi envesca una papallona, que hi apaga fam i set.   Ara buf...