Minsa espurna, llavor d'un drac rabiós que engoleix el bosc. Emmudeix el silenci. S'extingeixen les flaires. Recòndits afraus...

Recorda sempre aquesta claror de la tarda -assuavida pel trenat dels xiprers i dels llorers flairosos- com la veus, ja enyorant-la, darr...

Floriu, floriu, ginesteres, dalt dels monts, davant del mar, enceneu-vos com fogueres al sagrat de cada llar. Les fogueres catalanes j...

Com sé que t'agrada la mar, igual d'intensament i senzilla -tal vegada a esquits de llavis-, em sé capbussada en la flaire del ...