A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...

  Xiprers d'Empúries. Altes i obscures flames      de la memòria. Vinyet Panyella. Haikús i geografies . 2020 Amb imatges de Lluc Alzine...

Una illa sola al mig de la mar brava, cenyida d'ones... tots els pujols en flames de fulles escarlata. De: Període d'Edo Miquel Desc...

Jo, el negre absolut que la terra expressa des de les entranyes. Hi ha moltes maneres de descloure. Un diamant que esdevé nus de flames un s...

Cau una pluja fina que va amarant la terra però si fes bo o si nevés els xiprers en renglera serien aquí mateix, guerrers morals de l'en...

El bosc eleva al cel braços de flama. Tràgic, implora l'aigua que regeneri els cors incendiaris. De: Ales i camins. Joana Raspall. Ba...

QUI DE VOSALTRES...      Qui de vosaltres xiuxiueja tots els verbs qui de vosaltres és la cabellera en flames d'un nen      qui de vosal...

escolte el pas d'aquella que camina sobre els meus passos. entre la flama i la fusta, entre l'ara i el sempre o mai, soc una altra a...

Quan camino i és de nit, duc la flama dins el pit, que em guia com la llanterna, com el fum, l'udol, el crit, com una llum, dins, eterna...

Era un altre món on les llàgrimes no existien i tot ja estava dit. No quedaven trinxeres de resistència. Feia segles que el verd havia escla...

                       A Lucia Pietrelli, pasoliniana No entrem dins el foc per immolar-nos, sinó perquè les flames brillin una mica més. Ja...

A la nit els monjos cantaven silenciosament i un vent violent aixecava les branques de les picees com ales. No he conegut les ciutats antigu...

De la brasa, la flama, i de la flama, la llança contra el cel. La punta, però, serà blava i es fondrà sempre apuntalant com biga el m...

Gener és llarg per a la penombra. Una llenya de silencis encén l'alba a l'hora que arriben els trens. L'horitzó és un cadàve...

Com quan una guspira invisible encén un foc etern i ja només importa que la flama acaba en brasa i torna a ser una guspira invisible ...

Un àngel que muntava en bicicleta -les rodes eren quatre sols en flames- pujant tranquil·lament per la sendera vaig veure un dia, de...

Respira fort, que l'aire és teu i l'aire i tot et poden prendre. Un cop ja l'hagis respirat és carn com tu, és alè teu que ...

Tot comença amb l'aigua pura una flama que s'eleva Sota la pell de l'aire adormit un somni s'encén ⇓ Le t...

En el crepuscle, roig, el núvol de posta l'astre delata: pregoner de la flama, enyora albes de nacre. Margalida Pons. Les aus.  ...

Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. Allí les pedres invo...