Abril, abril,       abril gentil;       abril, abril,       que vals per mil! La larva s'ha deixondat i `l cuc torna papallona; l...

Us espanten les flors perquè sou troncs. Troncs vells i fibrosos o tiges que voldrien ser troncs. Car sempre us han dit que el que...

(...) Tu restaràs, muntanya, però jo passaré com la trista cogullada que, avui, perquè és hivern, i l'ocellada t'ha abandonat per un...

Flors i barrets i ungles i portes creixen enfora. Si mai creixen endins és perforant el túnel terrós del dolor. Un dolor que coneixen...

Per Gentileses tan minúscules com un Llibre o una Flor es planten les llavors dels somriures que floreixen en la foscor. By Chival...

Teníem un hortet vora el riu, com un jardí, amb una pica d'aigua voltada de menta. Teníem tot el temps de la tarda dins d'un càntir,...

La pedra. La pedra dins l'aire, que jo vaig seguir. El teu ull, tan cec com la pedra. Vàrem ser mans, vàrem pouar les tenebre...

Sentir només, saber de cada cosa el nom senzill, el simple nom, carícia com de l'abril damunt les noves fulles, mentre la llum de pluja ...

Al lloc on tenim raó no creixeran mai flors en primavera. El lloc on tenim raó és compacte i dur com un pati. Però els dubtes i els amors fa...

                    tous les matins du monde sont sans retour                                   pascal quignard un dia vas oblidar per què p...

Als nostres ulls, les espines són fetes d'un mirar endins clavat a l'aire; balins de plom encetant brusquines. Rabejada amb carmesin...

Es recullen amb les mans, es guarden amb la mirada, minúsculs grans de sorra. Les atrapem amb la llum, enlluenten la foscor efímeres com les...

Avui ens ha crescut una por nova al jardí de casa. És una por petita, una tija incipient. Amb tot, una flor apunta. Demà dispararà. L...

    Prop d'un rierol on corria una aigua cristal·lina entre els créixens molsuts i les blaves veròniques, he vist resplendir sota el sol...

                                   Fem en terra un ample cercle,                                    per quan tot d'una hi surti a...

He somiat un poema bellíssim, però no el recorde. Sé que deia que l'amor com l'aigua d'un rierol que baixa. Deia el do...

Bufa el vent i tot canta i és de nit i tot calla i tot canta i des de dins del cantar tot - perquè és que canta tot - algunes coses callen u...

Quan els clavells m'omplen la casa totes les coses fan claror; si són vermells, el fred s'aparta —cada clavell un petit foc— i si só...

No em coneixes ni et conec. Vens armat d'una altra terra i t'han dit, perquè ets soldat, que has de venir en so de guerra. Als ulls ...

Jo he obert la meva flor al coll d'una flor tancada, poncella que ja comença a perdre's i a esgarriar-se. És del cert? No ho sabré m...