A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...

Oh ciutat poderosa ciutat màxima vas sofrir pesta amb foc vas ser cremada les fustes de sàndal dels jardins en guspires i en fum s'...

Mare, vull aigua, tinc molta set. No em dones pluja que em mullaré. Mare, vull pa, tinc molta gana. No em poses oli que em fa u...

Ésser pedra estàtica: contemplar el pas de núvols o aigües manses de llacuna on es reflectiria la vida. Però no soc arrel sinó foc, i cerco ...

                             Vam néixer a temps.                                    BOB DYLAN Te m'estimo travessant-me quan t'esque...

Allà on desconeixem no hi porta cap camí on l'herba creix i abriga la terra de les vores dels dos costats de l'ànima. Allà des d...

L'instint del córrer de la llebre, l'aquí romanc de les arrels, el cop del riu contra les pedres, la llum i el foc del sol-solet... ...

Després d'una vesprada d'hivern gairebé calurosa tornar a casa i encendre el foc és un ritual quasi precís que no es perd encara que...

El matí quiet al blau de la finestra: foc i aus anant-se'n. I ara de nou, drings de llavor antiga de fa cent arbres. Aquest dir estè...

Tens veu, Cassandra, per clamar a les pedres que esclatin sobre el fang, per fondre els núvols amb el foc de la llum, per eixordar la tempes...

Retalls de pell en un llac de seda peus mans pòmuls: un préssec Tiges prenyades de llet nova arrelades a la terra mirem enlaire Vetllem un f...

Et deixaré, si vols, la veu Mentre tu tens els llavis closos. Molt lentament he après els mots I l'aspre foc que els encadena: Són...

Minsa espurna, llavor d'un drac rabiós que engoleix el bosc. Emmudeix el silenci. S'extingeixen les flaires. Recòndits afraus...

Des de l'arrel, escric. Amb l'impuls de la sang que enterra les aus al sorral i els trosseja els ossos. Amb l'espasa del v...

Cada vespre creues l'oest de Londres quan veus arribar la llum sense ombres; la llum verdosa que cala els maons, la llum que canvia ...

deixar el temps escolar-se entre les paraules. en aquest silenci que compartim naix la veu que ens acosta. de tu a mi creix la mirada co...

Ara mateix mirem amb el nen els dibuixos que ha fet al seu quadern d'escola. Feliç, passa els fulls on ha fixat la seva llum al traç....

La meva fosca no és la vostra. Però s'hi assembla. Vinga va, llum, sigues més llesta i incedia'ns a tots d'una vegada, aca...

Manllevaré la pols d'una ombra, la trama subtil d'una duna, i en no poder arribar més lluny inventaré el corc per als dies que ...

Fins on la vista m'arribava, el camp ardent de paparoles. Un silenci de fi del món queia d'un blau de cel que va desaparèixer, ...