Damunt del blat que oneja                          com una mar daurada de rígides escumes                          i d'estimats perills,...

Apuntava al fracàs, a l'enderroc, al mal pas decisiu i al sabotatge. Conduïa a l'estrip, a matar el joc, a fer espai a la bèstia, a ...

Al peu dels passos del capvespre Corre una aigua clara Del color de l'oliva, I arriba al breu foc oblidadís. Sento entre el boirim grill...

així hauria de ser per sempre. per sempre. el llibre sobre els genolls, el foc a la vora i el matí d'hivern que anuncia la pluja. que pe...

Xarxes o pells, colors de llum, clivells, ordit de fulles. L'aire silent, un bleix, una onada de pedra, els negres glops d'un foc an...

              va,tu,leggera e piana En la nit, en silenci, llegeixes un full no escrit: per on heu desaparegut vosaltres, hores embruixades...

                       A Lucia Pietrelli, pasoliniana No entrem dins el foc per immolar-nos, sinó perquè les flames brillin una mica més. Ja...

Com quan una guspira invisible encén un foc etern i ja només importa que la flama acaba en brasa i torna a ser una guspira invisible ...

EL CAMÍ ÉS VOREJAT de miralls tapats el camp lluu esmorteït: Tres pedaços negres, i un de verd tèbia empremta a l'ànima meva Regi...

Amb foc i mirall, heroi de llegenda, cavalcant el desert donzell del crepuscle, dotze anys són un embat, i les hores, un peix celest....

Què hi fem aquí?                            I la gent que enraona defora, de què parla? Se'ns omplen massa de presències incertes ...

La nena que camina sota els arbres no té res més que, el pes de la seva trena, un fil de cançó a la gorja. Canta sola i salta pel carre...

Mai més l'he retrobada; i veig com aquell dia, fa quaranta anys, la nina que no em coneix tampoc, i el món d'una edat nova, incons...

                   [5] ¿Qui sinó tots -i cadascú per torna- podem crear des d'aquests límits d'ara l'àmbit de llum on tots el...

L'hivern són les paraules que em dius sense cap fulla. I el fred de no saber què contestar-te. És una aixeta oberta que no raja, ...

A Agnès Vàreu donar més d'un cop de mà i d'aigua al món i els seus focs. Cases, trinxeres, ravals i consciències minades....

El dia que vas néixer, els obrers de la felicitat s'escalfaven les mans davant del foc encès amb el llumí de la teva vida. Nit rere n...