Rateta, rateta si vas a la font no caiguis a l'aigua perquè no hi ha pont. Rateta, rateta quan passes el riu no mires el sol que no tot ...

Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos en aquella garriga i vora la figuera, que bressarà la nit amb sa remor lleugera, lluint a cada fu...

           A Maria Perxés Agullana la blanca, Agullana la forta, dels llaurats i les vinyes, dels olivets i l'horta; de les pairals venç...

Moc els sentits d'acord amb les paraules. El sol es pon en una gruta mentre la lluna creix des d'una selva; m'agradaria acompany...

Com el pastor mitrat que fa visita als seus fidels i té per cada u mots de consol, farina pel dejú o pel sedent un trago de vi bru, va pels ...

Ja no és morta la primavera. La claror creixent eixuga l'ombria i remata l'hivern dels nostres dies. De la font del desig brota l...

                       a Rat Faràs el ple vindràs l'hora et serà donada El moment esperat es farà teu Els temors les esperances et llisc...

La blanca lluna passeja pel cel obscur del meu hort. En un racó veu la pedra que dona forma a una font: —Ompli'm un canteret d'aigua...

         («Cap a les deus», Les hores retrobades ) Anar per la vida amb equipatge precari. La remor de l'aigua de la font, una flor al t...

 Cada any, la terra, plena de l'amorosa càrrega dels gèrmens, passa del dolor mut  —el glaç, la boira— a l'alegria de la primavera. ...

De quina font parles? A quin doll net i constant et refereixes quan parles del nou horitzó que hi ha darrere l'alzinar? Quan érem adoles...

Llangor de fulla verda tot just nada,           temorosa del vent. Seda del cel penjant entre les branques,           gallardet somrient. Xe...

Seré la vall o el cingle i no sé què és primer, però de ser, seré i el seré m'esperança. Com una font, seré o erma com la manc...

a punta de clar, a prec d'un embruix desperto els meus designis una branca de futur en alquímics algoritmes dalt del cel remor... qui di...

El cel llanguí ja massa i torna a resplendir i de pupil·les la font sembra. Serp renadiua, ídol esvelt, riu jove, ànima, estiu tornat de nit...

No et privis de traçar la teva senda; els déus no són magnànims, els homes, inconsistents. Atura't a les àgores de la vida, beu a les fo...

Escotatz mon païs de Garona e d'Ador, que se plora e se ritz, de l'adieu a l'agor... La princessa lonhadana, son trobador dolent...

          el tiempo no envejece          Mercedes Carrión Masip aigüesmare font, piques, mullena i rentador social infància d'aigua a se...

Plaça dels Lledoners, quietud, flor estesa al bell cims dels carrers d'una antiga bellesa; no m'estrany que ta font temps ha sigui e...

Lluny, allà dins asprives muntanyes que mai petja del món ha tocat, d'un desert en les verges entranyes, mira el cel un verger ignorat. ...