Hi ha una manera de fer que va més enllà d'aquesta nostra forma d'assenyalar els buits que deixen les coses quan les fem desaparèixe...

Cançons de paper fi m'omplen la sàrria i em foraden el fons  de la butxaca. Mireu quin caramull de llunes blanques! Duc llunes i cançons...

Tinc una barca molt vella, tota blanca, amb una estrella, l'avi m'hi deixa pujar, com m'agrada navegar! Vaig a l'Àfric...