La poesia, pregària de mare. I el cant, el plor del meu infant. ** La música és l'aliment de la meva fortalesa. ** La tragèdia és no pod...

massa joves encara. i em sobta el bes. tremolen velles branques a la rambla i el cor remou tardors. caldrà que escombri el pati per veure le...

Envejo la pedra fresca de la teva silueta massissa. Perquè ets més vell, i més fort, que la meva memòria. Perquè guardes el secret de peus x...

El gris brancam, pels volts de la Devesa, fa un to somort, a la vora del riu. Plana una blanca gavina perduda dessota els ponts, al proper M...

Aquell arbre solitari abandonat enmig del camp, suportant el fred, proclamant als quatre vents la seva fortalesa, arrelant-se coratjós, emer...

Encara que ara sembli que un oceà separa les nostres platges, un dia em veureu tornar sobre un pont d'històries i de contes que us hauré...

Rambla dels jocs d'infantesa a mercè de tots els vents, rambla dels enyoraments que de l'ànima fan presa. La que sempre hem vist est...

El plany poruc, estel a la botiga, no tempta ni destria la tristesa, per això el fred aquí muda en certesa: l'hora no és senyora de ...

Com que sé que el mar t'agrada canto al mar, i en poesia; tu el dus sempre a la mirada i és d'un blau que m'extasia. Perqu...

Plantades a la terra per ser de terra, plantades per ser l'ombra de qui no senti l'aire. Plantades per viure verticals i tocar...

Teva és la terra home t'és donada però cal que la guardis és ferma i forta però alhora feble fràgil  i el teu peu molt d...

La terra ferma sota el cel reposa compacta en ella mateixa. De tant en tant tira enlaire una alosa (no com la mar que es regira i es ...

No importa el cos. Per molt que el temps mossegui, allò que compta és l'ànima, tan fràgil.                 Quan sigui prou fort...

Del silenci profund dels grans llacs vinc i porto una cosa divina: d'invisibles i amables no res el seu ample contorn es perfila. Q...

El cor del cavaller era una fortalesa amb merlets de paper i un aire de tendresa. La portalada gran, una gentil donzella ...

La forma d'ella s'aixeca, menys reservada que mai i, amb tot, més reservada que mai, la brutícia i la vulgaritat en què viu, no...

No ploris al matí per un sol de disfressa no ploris en la nit si la lluna et clivella que en el cor sempre hi ha grana per a una altra...