Ja no és morta la primavera. La claror creixent eixuga l'ombria i remata l'hivern dels nostres dies. De la font del desig brota l...

Saludar la fosca com una amiga. Cors que s'abracen fins a la nit de l'univers. Cavalquen.      Cavalquen. Mare, crinera on m'arr...

Els meus cabells elèctrics el meu cos crepitant com un arbre          Anna DODAS A la vora de la meva boca trista els pobles esbalç...

                               Però per a tu no són fosques les tenebres,                                                  la nit t'és t...

passar la llum de vers en vers, de fosca en fosca. sentir la por entre les herbes que els déus obliden. escoltar la veu de l'ombra al co...

Un silenci de blats. Mort el sol als llavis de la fosca, té la nit els ulls lluents de beure dies i se'ns riu d'amagatotis per...

En l'hora baixa els meus xiprers s'esborren cap a la fosca. El fanal groc serà un dels records del dia.              Montor...

ARA QUE és tard, i en el recer d'hivern escalfa poc el sol, en l'horitzó dibuixes, sempre damunt del mar, la imatge deliciosa...

Tremol altre cop i veig en la nit tot allò que al dia li manca, després, neguitosa m'he aixecada del llit i totes les coses sem...

Com n’és d’esquerpa i fosca l’ànima rebel del solitari! Sembla l’ombra perduda d’un corb entre el sol batent de les guixeres. Al cel, l...

Fora deixo la bossa dels retrets, dels vells enyors, de les angoixes, i ensems de totes les inquietuds. Tot ho deixo al cancell perquè ...