Q ui traduirà els versos del meu territori? Qui desxifrarà les paraules incrustades als terrossos? Plorava l'aixada de ferro quan la gua...

El miracle, ser carn en la fam del seu cos. El seu cos, que és present per al viu dels meus dits venturosos. Als dits, un banquet, una festa...

                 Sembla aturada la pesca              quan la barca lligada descansa                 en les cordes de la solitud.           ...

Com una carpa de circ, el Montseny blau sobre el cel rogenc i la boirada, solca el Tordera i amb la vela empeny els ormeigs de Montnegre i l...

H i ha una part de mi que no és meua com hi ha un vers trencat que no em pertany, un ritme que no s'acobla, una síl·laba que sempre és m...

D escubro el misterio ventana tras ventana alguien habita entre las hojas. El aquelarre en la hojarasca del mundo. El delirio arrasador y, a...

Els verbs són la guerra i els noms duen la victòria del ressentit, però els fets d'amor són foc d'una altra parla. El cel és la virt...

De vegades el món no sembla tan inhòspit. Quan em faig un cafè a la base la neu sura una mica neguitosa rere els caramells del voladís, com ...

Tot acariciant el flanc d'una desesperança animal, navego cap al mercat, amb un coltell ben lligat a la cuixa. Em podrien fer ...

A través de l'aigua ho aprens tot. Gairebé. El peu d'una foto buida. La soledat sonora, la sents? Tot el verí. Però no el recordes. ...

Per cloure la nit i el poema que fuig em miro les mans i la taula parada de papers i de llibres cercant les paraules que han de trencar el s...

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquest matins passen sense l'angúnia de cap ànima a dins... Matins de març, on sembla que la...

Refusà mostrar els cent mil negatius que tenia amagats. Poques de les imatges van ser positivades. No sentia la necessitat de dir qui era, q...

Veuré créixer els meus fills tant temps com la vida em deixi. La lluentor dels ulls travessarà l'instant per seguir-los estimant en cada...

 Als barcelonins ens encanten les festes i Barcelona, com a bona ciutat mediterrània que és, en té una rica tradició que es va desplegant al...

  Felícia Fuster a la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat.

 Una flor de gessamí blau enmig del verd.

Ressegueixo els teus peus amb un gest de tendresa, n’intueixo els camins i les nafres, els freds i les fatigues, duent-te enllà de tu, ...

Una cosa demanaria Que no m'entrin a casa Sense avisar abans Moltes gràcies per endavant! Teresa Grau Ros