Empremta. Tenacitat d'allò més fràgil. Misteri congriat en la fugaç opacitat d'una mirada. Montserrat Abelló. Enllà del parlar concí...

El temps no mai escrit és temps de roques foradades per on s'endinsa el mar i el cel hi esdevé fràgil, com les hores alades que rossolen...

A l'esquena hi duc un farcell abundós, però lleuger i fràgil, un farcell que empara i empeny, un farcell amb lletres i ulls, tot d'e...

Per un somriure germà del bes més fràgil cavalcaria des dels poemes més tristos fins al llevant d'un rostre. Jaume Medina. Encalçar el v...

Que vives semblen, entre l'herba i els núvols les ombres fràgils! El vent les esbarria la boira les apaga. Entre l'herba i...

Hivern del mar: sol fràgil damunt platges desertes. Poema XX de Cementiri de Sinera El meu primer Espriu: un poema per a cada esta...

Amb mots trobats basteixo a poc a poc una fràgil, efímera casa de parets transparents. Poemes que algú, potser                    ...

No importa el cos. Per molt que el temps mossegui, allò que compta és l'ànima, tan fràgil.                 Quan sigui prou fort...

                             Die Blätter fallen, fallen wie von weit Cauen les fulles, cauen com de lluny, d'alçades inabastables, ...

Arços i grèvol, oculta neu, prim aire de tramuntana. Hivern del mar: sol fràgil damunt platges desertes. XX Salvador Espriu. Poe...

Ni de corretges, ni de pell, ni del vidre d'un altar fràgil. Jo volia vestir-me només de pluja tendra. Felícia Fuster. Obra po...