Tres o quatre colors es planten davant meu al ras de terra, sense cap altre propòsit, ni ordre ni acció aparent, que aquest de plantar-se. E...

¿Has vist, Berta, com voleien          les fulles? El vent de tardor els dona             ales i les allunya. Però         nosaltres juguem ...

Cada fulla de camins o venes. Enlaire les intermitències d'un ocell. Torna rítmica i fidel la mà cap a casa. No érem nosaltres ...

Tot ha tornat a port. La nit vessa a les mans murmuris d'aigua. El globus és un mai immens i un iceberg a la deriva. La bellesa ...

La pedra. La pedra dins l'aire, que jo vaig seguir. El teu ull, tan cec com la pedra. Vàrem ser mans, vàrem pouar les tenebre...

El vent i la pluja, agafats de la mà, envolten el teu arbre, sacsegen les teves branques en aquesta tempesta que avui marca les hores. Argil...

És arbre, l'espai que abraça entre les fulles i el brancam. Trajecte, el clar vial que, exultant, la vida et brinda per, finalment, conv...

Veig aquell arbre i ja les hores nues tenen enllaç en l'aire de la terra. Les enyorances que semblaven mortes bateguen en verdor tremola...

Reivindico el dret al silenci per escoltar les més senzilles veus d'aquest planeta en el que visc immersa. Com, si no, podria el vent pa...

Em quedaria les sabates verdes, però vendrà la tardor, li cauran les fulles i llavors què. Antonina Canyelles. Exercicis d'una mà insomn...

L'alzina i el roure són dos bons germans. Tots dos esgarrapen, tots dos fan aglans. L'estiu els ajuda a ser bons companys. Quan glaç...

         Los árboles del miedo me llaman hijo mío                                            Juan-Eduardo Cirlot La clama du l'udol a le...

Soc amb vosaltres, arbres folls en la nit, sento que el vent us té desperta i us força. Jo també vetllo, perquè em puny el delit d'inter...

Sempre els records ens miren en el mirall dels somnis, dibuixen fidelment l'amor i el desig, l'enyor i la tristesa, com...

Aquell banc de la plaça, en l'hora extàtica, que acull els pensaments quan ha emmudit la ciutat, i una pau quasi eleàtica, hi arriba per...

La vida és l'única manera de cobrir-se de fulles, agafar aire a la sorra, elevar-se amb les ales; ser un gos, o acariciar-ne la càlida p...

Al maig el Conflent és un mar tot verd. És un mar fet d'herba i de rama nova; cada any, en poc temps, el pla n'és cobert i després l...

                 A Joan, Maria, Jordi i Panayotis Fa temps que s'ha assecat la sang ardent dels prínceps i les pedres serenes han ofert ...

Llangor de fulla verda tot just nada,           temorosa del vent. Seda del cel penjant entre les branques,           gallardet somrient. Xe...

                                A Amàlia Tineo Només un arbre, a la vorera, porta el tremolor del mar, i el frec de fulles retorna el benefi...