Trenta-sis em fa pensar en combat. Avui que no em sé dir, vinc a la plaça. Trontollo i soc sense sintaxi. Veig arbres amb fulles Marça...

Muntanya avall grocs i vermells encenen roures i alzines i els xops s'acomiaden de les darreres fulles. Mercè Macip i Gich...

Pedres a la butxaca ens menaran al fons. Hi ha un silenci d'algues en moviment, una crida que tot ho emplena. És possible no respirar? F...

La saba de color rovellat cobreix els fils del meu vestit: així que porto el color d'una fulla de tardor. Hi ha molts milers de fils en ...

Cauen les fulles, els ocells marxen, mengem castanyes a la tardor. Obre el paraigua que ve la pluja. El fred arriba. Adeu calor. Alumnes de ...

                          calma endins                            el tacte suau                               de la fulla.                  ...

B rancs enlairats per cims i fondalades, O mbres i resplendors de nord a sud, S oques que creixen, heures afuades, C amins entre aigua...

Estimo la vida petita de seure a l'entrada per veure com passa la gent, com es mou un pardal, com s'inclina la tarda en les cases de...

Tres o quatre colors es planten davant meu al ras de terra, sense cap altre propòsit, ni ordre ni acció aparent, que aquest de plantar-se. E...

¿Has vist, Berta, com voleien          les fulles? El vent de tardor els dona             ales i les allunya. Però         nosaltres juguem ...

Cada fulla de camins o venes. Enlaire les intermitències d'un ocell. Torna rítmica i fidel la mà cap a casa. No érem nosaltres ...

Tot ha tornat a port. La nit vessa a les mans murmuris d'aigua. El globus és un mai immens i un iceberg a la deriva. La bellesa ...

La pedra. La pedra dins l'aire, que jo vaig seguir. El teu ull, tan cec com la pedra. Vàrem ser mans, vàrem pouar les tenebre...

El vent i la pluja, agafats de la mà, envolten el teu arbre, sacsegen les teves branques en aquesta tempesta que avui marca les hores. Argil...

És arbre, l'espai que abraça entre les fulles i el brancam. Trajecte, el clar vial que, exultant, la vida et brinda per, finalment, conv...

Veig aquell arbre i ja les hores nues tenen enllaç en l'aire de la terra. Les enyorances que semblaven mortes bateguen en verdor tremola...

Reivindico el dret al silenci per escoltar les més senzilles veus d'aquest planeta en el que visc immersa. Com, si no, podria el vent pa...

Em quedaria les sabates verdes, però vendrà la tardor, li cauran les fulles i llavors què. Antonina Canyelles. Exercicis d'una mà insomn...

L'alzina i el roure són dos bons germans. Tots dos esgarrapen, tots dos fan aglans. L'estiu els ajuda a ser bons companys. Quan glaç...

         Los árboles del miedo me llaman hijo mío                                            Juan-Eduardo Cirlot La clama du l'udol a le...