Oh ciutat poderosa ciutat màxima vas sofrir pesta amb foc vas ser cremada les fustes de sàndal dels jardins en guspires i en fum s'...

El riu fa i perfà incansables imatges        de fum blau-grisós,        que s'enlaira i confon amb la llum del matí          e...

Quan el tren s'aturi, va dir la dona, has d'entrar-hi. ¿Però com sabré, va preguntar la nena, si és el tren correcte? Serà el tren c...

és la sort i l'esperança, tal volta la desgràcia,                     la contradicció feta rosca és el punt de trobada que destroba:    ...

Clar gener, ametller, boira fina. És la neu, amb pas lleu, que empolsina tendre blanc, cada branc de flor rosa. En la llum, tènue fum es rep...

                   A Pepa Llopis El que jo vull és construir una mentida. Jo visc i escric per a aquesta mentida. La meva farsa és innocent:...

Les orenetes han tornat al niu. Dibuixen arcs invisibles en l'aire, camins de fum. Ens espien els passos, s'aturen un instant. I fug...

És difícil d'entendre la tribu, pertànyer-hi sense ser-ne devorat. Primer fou possessió, érem seus ja abans d'arribar. Els ocells so...

Manllevaré la pols d'una ombra, la trama subtil d'una duna, i en no poder arribar més lluny inventaré el corc per als dies que ...

Hi ha una mena de fum en l'aire de primavera, un fum que omple els parcs, les petites estàtues de rosa, com si una tendresa ...

La fulla és color de teulat, la xemeneia fuma, és el seu treball. Però el seu fum no és el fum de cada instant, ni blau, ni gris,...

Ara de vell entro en les coses jo que hi passava pel costat i, finalment, veig les roses que sempre havia mirat. I només ara, després ...