Replegat en la pols com una fusta vella, l'ocell que vola sol bat fortament les ales: per què el seu cant degut és un filet de sang i l...

escolte el pas d'aquella que camina sobre els meus passos. entre la flama i la fusta, entre l'ara i el sempre o mai, soc una altra a...

La terra ferma sota el cel reposa compacta en ella mateixa. De tant en tant tira enlaire una alosa (no com la mar que es regira i es ...

Llegiré només llibres d'infants, pensaré pensaments de joguina, del que és gran, en faré pluja fina, m'alçaré de les cendres est...