De bat a bat el cor, el nostre cor obert sempre. De bat a bat la mà que es lliura, amiga dels amics. I un futur massa inequívoc, sempre a l...

Si tots tinguéssim una paraula exacta, una només, una paraula nostra i obeïda, un caminoi de llum per a un sol nom d'una cosa qualsevull...

Cuando ya nada se espera personalment exaltante, mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia, fieramente existiendo, ciegamente afirm...

Són bombolles de so que esclaten en el buit. Són mans que s'obren pas entre gèlides fletxes. Són intenses espurnes d'una tendresa in...

«Lo sai, mi hanno lasciato qui un bambino: voglio che studi, sai, ch'abbia un futuro», ti ha detto oggi nel buio di mezzogiorno ...

Aleshores fou el fred i la no-llum: era quan la terra era el centre i ho creien i els homes giraven al voltant d'un déu i la suor del tr...

No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

Escolta aquesta serà la primavera. A punta de llengua i a solc de dit, amb les orelles tenses com una llebre en la foscor. Si el dir i el ve...

I A l'abisme immediat les grues esfondren retrats passats pel temps.  A la incertesa del futur, no li calen explosions que enfonsin esgl...

Passat i futur, refugis d'un present insatisfet. De: Mots per fer via Clara Fiol Dols. Miloques i rabasses . 2018 Pròleg de Sebastià Por...

Tarda de cap d'any ni una ànima als carrers. Només alguna cosa grisa i vella d'any nou. Tremolen de fred les cantonades, l...

El gris brancam, pels volts de la Devesa, fa un to somort, a la vora del riu. Plana una blanca gavina perduda dessota els ponts, al proper M...

La tempesta ha passat i ha impregnat l'aire. Tot viu i alena com al paradís. Als gotims que lilegen, en tot l'ample, s'...

De sobte, la barca s'ha aturat en un instant incandescent que ja és el temps sencer perquè no hi ha passat ni futur, tan sols el present...

a punta de clar, a prec d'un embruix desperto els meus designis una branca de futur en alquímics algoritmes dalt del cel remor... qui di...

Convexitat del mirall: espasa-fred. Pont buit que travessa un canal que travessa una cascada. Riu. Voluntat de riu. Cavitat-martell loquaç f...

El futur, sabedor que faltaríem a la cita, va fer com la mare que s'adreça, lleugera, a la sortida del parc, i quan els fills que a salt...

    La passió no és tant una emoció com un destí.                                                Jeanette Winterson la passió és un instant ...

De vegades, noia, et falta tot, ningú t'entén, tot és gris. De vegades, noi, pensar et fa mal, els estudis, el present i el fut...

 Aquest vers és el present. El vers que heu llegit ja és el passat. ーja ha quedat enrere després de la lecturaー. La resta del poema és el fu...