Van dir-te que la soledat tenia nom d'iglú, que el silenci era el millor vernís per enquistar les pors. Ara, amb la carn foradada, jugue...

L'ungla surt de la carn. La galta es desenganxa de la cara. No hi haurà descans per als que prohibeixin l'alliberació de les membran...

M'ha semblat sentir una altra vegada les papallones dels teus llavis sobre la galta bullenta i he vist les seves ales tremolar i cremar-...

Ell li besa les galtes de préssec. Ella no té l'edat, flor granada, ni té por de la mort que obre la boca com un oracle a les parets vel...

Inaugural uncertainty, a shocked prelude in which everything wavers until the parched prehistoric ledge breaks out in spots: three, four, li...

Aquests forats que tens a les galtes són pous que resguarden l'aigua de les pèrdues per convertir-la en l'aliment d'un nou somri...

                                A la meua àvia Mai no vaig poder dir-te que t'estimava mai no podré ja dir-t'ho que t'estimava n...

Tinc el cap a dalt de tot per menjar les fulles altes; quan l'estómac vol fer un rot, ¡ascensor cap a les galtes! El problema és quan ti...

Els Reis d'Orient                no han dut joguines, ni grossos camions               ni boniques nines, ni grans capses plenes        ...

Entre les mans em creixia el seu rostre. I fou la meua pau sentir que ser mortals és la presència atzarosa de dues galtes tèbies en plen...

L'esperança encara dansa al voltant del meu amor, gira, tomba; quan s'atansa, no hi val ombra ni recança. Fina daga, doloret, ...

Enfilàvem ja els camins de Tessàlia... En algun lloc de la cambra de Delfos havia perdut el carnet d'identitat. ¿Com havia d'interpr...

Filtra la tija el desig de l'alçada. Un sol calent n'ha alimentat el fruit i bull a les arrels el neguit suculent d'una t...

Les seves mans, les que matinaven, les que posaven ordre als afers de la jornada, les que espolsaven per la finestra les llàgrimes ama...

Conten que fa anys i panys,  als jardins d'un gran palau,      un rei plantava melons tots ells amb pell de gripau. Va passar que ...

Roser s'enfila per murades blanques. Pinzell de lluna et lleparà les galtes. Perfum de nit, silenci de llimera. Per les teulades, ...

Quan el mar besa la platja, no és de dia: és de nit. El mar té vergonya encara i no vol que l'estimada sigui vista, al ser besada, ...

Mira com pinta el sol les galtes i s'esmuny entre les persianes de la casa on dormen els moments.   Sent la pressa de la calma ...

Tots els poetes parlen de la rosa I és bo de lloar-la en tan fràgil beutat. Però estimem més que la porpra de totes les roses El front ll...

Al cor del vespre lent, quan el pollanc s'adorm i els ulls s'han deseixit del tremolor de l'aigua, com silenci de pedra...