A Maria Àngels Anglada És a Vilamacolum on s'alça l'esglesiola que desfà garbes de llum i entremig dels camps s'isola. Pedra e...

Temps de batre: juliol amb música de cigales; la idea acopa les ales mig ofegada pel sol. M'he tombada a l'ombradís. L'esllangui...

Desfés ton llençol, pluja beneïda. Vessa ton misteri, vessa ta frescor: Al boscam onbrívol, torna-li la vida, i sigues mestressa de tot ...

Qualque cosa resta encara dels estius tan enyorats, qualque cosa que es renova amb dolcesa sempre igual. La claror dematinera que és da...