Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos en aquella garriga i vora la figuera, que bressarà la nit amb sa remor lleugera, lluint a cada fu...

Camina, caminaràs... som al cor de la planura: no es veu de prop cap altura, no hi ha res que trenqui el pas. L'estiu abrusa ...

Capaç de viure de quatre xàfecs, el llentiscle creix als alzinars i les pinedes, també entre coscolls, a les garrigues, i en vessants ben...

El paradís serà mentres jo visca, a la penya floreix la taparera, homes i dones treballant a l'era, el cavall trota mentre el carro ...