L'estació es fa més fosca quan s'encenen rectangles de llana i de mimosa. Els vagons de la nit gemeguen als extrems de l'orella ...

Mastegar com si esculpís qui sap quin segle i quin no res. Mastegar el tronc de regalèssia que fa el nus arran del mur de les glicines. Parl...

El gris brancam, pels volts de la Devesa, fa un to somort, a la vora del riu. Plana una blanca gavina perduda dessota els ponts, al proper M...

És que sempre ha estat tan blau el mar? és que tan juganeres les gavines s'han empaitat pel cel fent-li corona i no me n'he adonat? ...

El temps n'ha fet paràbola, de l'olor de llimbs. A l'arena, paper verjurat, s'inscriuen cal·ligrafies secretes, paraules enf...

Espitllant el blau del cel i el volt alt de la gavina la piscina cristal·lina posa al clos fresquívol tel. Raja la font subtilment entre mur...

Deia el poeta que els adeus eren mans esteses cap al mar, vers els barcos que fugien amb les cobertes carregades, cap allà on les ones lluïe...

Remor de barques, de mar i de gavines, perfums de flors que ja han esclatat. Et veig dalt la carena i et caldrà, d'ara ençà, con...

D'infants a infants, volen com les gavines papers de bon omplir amb mots de pau i d'amistat llunyana però encesa amb resplendor ...

La gavina au marina, menja tothora el mateix: s'abraona sobre l'ona i n'extreu un munt de peix. Josep Vallverdú. Best...

Volen gavines les ales ben esteses arran de barca. Els rems s'enlairen ruixim d'aigua ben blava que el vent empaita. Vora l...

Hora blavissa               ran de la mar. Volen gavines,               s'atura el vent. Les veles dormen;               només els...

Obro els ulls. És de dia. en el camp l'aire mou les espigues. Obro els ulls. És de dia. Des del cel veu el mar la gavina. O...

No em canso de viure, la vida em passa lenta, no me n'adono i han passat vint anys. El relatiu s'amaga en l'absolut, la mor...

s'atansa el fred, és la llarga espera de la primera pluja tardoral. grallen els corbs en el límit dels prats, les bardisses ja call...

D'aquesta costa brava i retallada per les crestes marines de l'escuma i les pinedes verdes que es decanten ran de penya-segat am...

Ah vella llibreta on escrivia les meves redaccions de francès "Mes vacances": m'han agradat molt les vacances je suis all...

Pinto les notes d'una havanera blava com l'aigua d'un mar antic. Blanca d'escuma, dolça com l'aire, gris de gavines,...

la gavina és blava. ha perdut el camí entre els viaranys del cel i vola, solitària travessa la sorollosa nuvolada de tardor, cap a una ...

                                                     a Marguerite Duras, i.m. somia la vella dama a trouville. amb un rerafons de gav...