És el silenci qui gesta l'activa dicció de l'inert. Les mares qui alleten les goles que esquincen el dol. Sabent, —d...

Un llit de cel s'estén fins als confins líquids de tanta llum que es vessa, nua, damunt del fang en què la vida arrela. La llacuna és l...

El vent de la tardor arriba, Amor, amb remolins de cendra de tants focs que al llarg d'aquest estiu han cremat. Però el bosc és pl...