L'avet mig pedra, l'avet mig aigua, agafen forma i vida en aquest bes. Amants del cel i de l'aigua, van més enllà de l'horit...

                                   A Carme Ballús, per "Dies petits"                                           Minut 13:59, a you...

Quan parla l'esperit, la llengua és sàvia, esquemàtica, justa, sense adorns; no li cal més que el simple monosíl·lab per expressar l...

Trontollem, amor, les roses sobre els fronts empurpurats. Totes, totes, s'han descloses al calor del mes de Maig. I que hermoses són les...

No basta el pa per confortar ma vida ni el sol per arborar ma joventut. No calma el mar ma set inextingida, ni omplen mon pit els aires de s...

Sentim l'amor i el goig amb ànsia encesa i alcem l'esguard vers albes infinites ja que la vida, gran cortina estesa, en ofereix ...

No li digueu poeta, a qualsevol que us faci una quarteta. Poeta és qui fa seus en tot moment el drama o l'alegria de la gent i, bo ...

Mireu amb els meus ulls, vosaltres que no hi sou, que us heu mort esperant la claror d'aquest dia. Jo he vist explotar el tanc que es...

Per tu s'obren les roses blanques i esfullen corol·les de neu damunt el teu cos tan petit i tan meu. El bressol                pl...

¡Oh flor de sàlvia, cosa divina, blanca i morada, reina i beguina! Vens a l'octubre per a sentir que el cel s'esblaimi, que es d...

Tots els moments de goig, tots els intensos moments d'amorosa identitat, pels quals m'has fet estimar el temps, perquè sense el ...

Cel de la terra que ens duu, brancatge amb el fruit madur, cant de la nostra agonia, veu segura en l'insegur:        Maria. Digu...

Ha florit la primera magnòlia... Quina copa de seda i perfum! Quina blanca, divina presència! Quina pena que duri un minut! -Un m...

Van repintant les plantes del jardí els teus ulls blaus i l'aigua cristal·lina amb el pinzell del cor, ple d'un florir vingut de...

Quin vegetal engendrament! Si l'amor vol ésser pensat, pres i sorprès en cos frement! Rosa d'un goig esbojarrat. Com si, e...

        Pas a pas... i amb la rosa vermella a la mà,         caminem sota els porxos d'un vell carreró.         Sol d'abril, p...

Oh cel, de nou amb la gran torxa encesa! Deixo recances i colgat caliu. Torna a mos ulls el goig i l'escomesa, pollanc al vent, t...

Després de la pluja s'afanya a sortir, lluent, l'arc de Sant Martí: és com un pont engalanat perquè hi passi el sol, recuperat....

Una vegada un punt es va fer amic d'una coma: dels jocs infinits, van venir casament i confits. De nit i de jorn voltaven pel món ...

I en àrid lloc vaig dormir-me sota un sol de foc; després, amb la parpella encar no ben desclosa, vaig veure que una planta hi havia ...