Ara que és morta, ella i sa parla sap que era el pern del món, aquella àvia. Coneixia el nom de cada cosa i els secrets de l'aigua i la ...

És el silenci qui gesta l'activa dicció de l'inert. Les mares qui alleten les goles que esquincen el dol. Sabent, —d...

Joventut estalonada, bé cal que respiris fort! Per la gola eixarreïda tu voldries beure a doll al cantiret de la lluna, que traspua els teus...

Freda de nit que se'n va i de rosada una herba poca ens enfebra el turmell; l'aire és a punt per al cant de l'ocell: l'alba ...