Prop d'un rierol on corria una aigua cristal·lina entre els créixens molsuts i les blaves veròniques, he vist resplendir sota el sol...

Som prop i tan lluny. Les bignònies, potser fugaces, em sorprenen a cada passa. No t'he oblidat, a desgrat que han passat tants i tants ...

Amaga les teves mans primavera dels morts fetillera d'urnes i de jaços mandrosa amant de torpors i de somnis. Entre els sons es distinge...

Avancen   al galop   blancs vermells negres grocs   tots els cavalls. Antònia Vicens. Tots els cavalls . 2017 Premio Nacional de Poesía 2018

La lluna és un dofí que salta a proa de l'alba i dels recels. Mai no hauré escrit quin groc, quina assutzena m'embolcalla i em torna...

L'acàcia farnesiana estén en ziga-zaga les branques ben armades amb boles d'aromer, i si ofereix al tacte cada espina atziaga dona p...

Pentines l'aire amb els cabells, el vent t'abraça. Dibuixes l'ombra d'un sol groc, i de la lluna, plena. Els ulls, de n...

La llum, només un vel i una boira de grocs, s'allisa els plecs del vestit pàl·lid. Capvespre al caminet del riu. Un fresseig fa arb...

Vesprada al bosc. Entre branques, la llum pinta clarianes d'un groc de febra. Els amics busquen bolets on a mi se'm revelen poe...

Ara mateix mirem amb el nen els dibuixos que ha fet al seu quadern d'escola. Feliç, passa els fulls on ha fixat la seva llum al traç....

Tot groc. De tan madures, les marjals s'inflamen sota el sol. I està esgotat el cereal, del llarg estiu de palla. Marjals d'arr...

Cavaller que va de dol porta closca i no és cargol. Sembla un frare ben barbat i es veu groc quan és al plat. Tan negre com el...

¡¿Que amb l'ombra negra de mil jungles se m'ha ratllat el groc del cos?! Doncs sigil·lós, amb dents i ungles, surto de cop d...

Per fi he pujat la muntanya relliscant sovint, relliscant de vegades a l'herba, de vegades a la pedra. Quan he començat no clarej...

En l'hora baixa els meus xiprers s'esborren cap a la fosca. El fanal groc serà un dels records del dia.              Montor...

Van repintant les plantes del jardí els teus ulls blaus i l'aigua cristal·lina amb el pinzell del cor, ple d'un florir vingut de...

Si em donares un pinzell, saps què pintaria jo? Una eruga verda i negra amb alguns salpicons grocs. Si demà anàrem al camp, ...

... Cal conservar un paradís boscà. La vida de la humanitat penja de l'arbrat. (Fragment) Maria-Lourdes Soler...

L'estació estava acabada de pintar de verd, groc i roig i del color de la mar. Les flors i les fulles aguaitaven en filer...

La rosa té un batec de cosa viva que forma part del nostre propi alè, i quan l'abril encara no ens arriba ens enyorem, i ...