La pedra. La pedra dins l'aire, que jo vaig seguir. El teu ull, tan cec com la pedra. Vàrem ser mans, vàrem pouar les tenebre...

Estimar és deixar que l'herba creixi, tenir dies i jardins a dins del cap, no dur sabates ni anells que ens oprimeixin, no perdre el nor...

Digues la paraula història : veig ta mare, ma mare. Una llum sòbria, l'estiu ja ben acabat, el llevant que gronxa les fulles, l'aigu...

El camí dels magraners soleta em deixà a l'alcova. Adeu, amor matiner, lleugeres ales de rosa. Per a gronxar els tamarius la marinadeta ...

Jo vindré de la plana assolellada de l'Empordà frondós. Muntanya i platja. I esbandiré el verdet de les teulades i el serrell d'aque...

És el cel que es fica a l'aigua o és el mar que puja al cel? A cada ull s'hi gronxa una ona, cada ull fa claror d'estel. B...

I en àrid lloc vaig dormir-me sota un sol de foc; després, amb la parpella encar no ben desclosa, vaig veure que una planta hi havia ...

Aquest vers no és cap epitalami, cap cant d'aniversari o d'homenatges al jubilat, cap himne a cap estrena; és l'oreig reposa...

Al bressolet del cor gronxeu il·lusions; que cap remor cruel no els trenqui la dormida; vetlleu llurs somnis blaus pletòrics de cançons, ...

Rodona, transparent, cristall de roca, es va desprendre dels teus ulls l'última llàgrima. La teva faç, abans oval perfecte, anava a...