Teníem un hortet vora el riu, com un jardí, amb una pica d'aigua voltada de menta. Teníem tot el temps de la tarda dins d'un càntir,...

Cada fulla de camins o venes. Enlaire les intermitències d'un ocell. Torna rítmica i fidel la mà cap a casa. No érem nosaltres ...

  S'estimava més guaitar, tot ençà,       les menudes coses coneixents.                      VÍCTOR CATALÀ cullen mores. els dits tacats...

A dalt de la muntanya que domina com miranda els bells termes lleidatans, s'enlaira un campanar fet per gegants o per homes de raça gega...

L'espurneig que ja us guaita, una mica perdut, a la mirada: aquesta és l'alegria. L'alegria, l'amiga que se'n riu quan r...

                          A Josep Pijoan Oh la delícia de les oliveres, movent-se lleus en un silenci clar quan se fonen calitges volanderes...

Aquest tren efectua parada a totes les estacions del seu recorregut aquest tren estirant-se per l'Horta per Morvedre i les Valls per la ...

El meu silenci vessa des d'endins. Guaita: t'ofreno un lliri en temps de calma. S'enfila, clama el cel, i així la imatge es vinc...

                                A qui accepta a tothom Des d'un ovni lluminós, van baixant pel tobogan marcians de dos en dos fin...

ーOh el savi matemàtic d'ascètica figura, de barba i de cabells solemnement nevats, sumit en l'antigor de negra vestidura, fruint...

Des d'un lloc ombrívol, de privilegiat present, guaites la vida que passa a cada petit moment. p. 39 Lola Casas.  Re...

                              An en Josep Carner Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa... Ja coneixeu la vila d'ombrívols carr...

La nit és freda, silenciosa i clara; tot dorm. La terra, el cel, reposen en un somni d'agonia, lo somni de l'hivern. Com al...